Imatge de l’atmosfera terrestre

Espectacular imatge presa des de l’Estació Espacial Internacional en un capvespre sobre l’Oceà Índic. A la imatge s’aprecien les diferents capes que formen l’atmosfera terrestre.

La troposfera que es mostra taronja és la més densa-representa el 80 per cent de tota la massa atmosfèrica-, és la capa més baixa i la que conté l’aire que respirem. Té una alçada d’entre 6 i 20 km. És en aquesta capa es on produeixen pràcticament tots els fenòmens atmosfèrics.

Per sobre està a estratosfera, que arriba fins a uns 50 km d’altura i és on es troba la capa d’ozó que protegeix la vida dels nocius raigs ultraviolats del Sol Més amunt van, per aquest ordre, la mesosfera, la termosfera, la ionosfera i la exosfera (que es considera acaba a uns 10.000 km d’altura de la superfície), cadascú gradualment més tènue fins esvair-se en l’espai.

Rècords dels “rovers” al planeta Mart

Avui podria ser un dia grandíssim per al robot Spirit de la NASA. Si el robot amb rodes sobreviu a la seva letargia hivernal, avui és el dia en què oficialment Spirit hauria establert un nou rérord com la missió més longeva en la superfície de Mart en tota la història. La NASA va escriure en el seu twitter dels rovers marcians: “Quan l’Spirit surti de la hibernació, serà possible llavors reclamar el rècord establert pel aterrat Viking de la missió de superfície més llarga. Opportunity segueix avançant, de manera que manté també esperances de batre el registre del Viking 1.

L’anterior registre va ser establert pel aterrat Viking 1, fa gairebé 20 anys, Viking 1 va romandre sis anys i 116 dies funcionant a la superfície marciana.

Spirit i el seu rover germà, Opportunity, estan a punt de batre aquest rècord, ja que afronten el seu setè any d’exploració marciana. La longevitat dels rovers és particularment sorprenent ja que les seves missions originals estaven previstes per només durar 90 dies.

Spirit, el primer dels dos rovers a aterrar a Mart el gener de 2004, mantindrà el rècord sobre Opportunity només si es desperta una vegada que arribi la primavera marciana. Spirit es va quedar en silenci a Mart el 31 de març, quan es va passar per alt una sessió de comunicacions previstes amb la Terra. Spirit podria estar suportant una dura hibernació durant l’hivern marcià, si fos així, trigarà diverses setmanes a despertar-se. Si l’Spirit no es desperta, Opportunity serà llavors el posseïdor del rècord de la missió més llarga en la superfície de Mart el proper 20 de maig, quan se superi la marca de 2.245 dies explorant la superfície marciana. El gener d’aquest any, després de mesos d’intentar rescatar Spirit d’una trampa de sorra en la que va ser atrapat el robot al maig 2009, la NASA va rebatejar el vehicle com una plataforma científica estacionària. Opportunity, per la seva banda està fent una bona feina i es dirigeix ara al cràter gegant anomenat Endeavour a les planes de Meridiani Planum de Mart. L’Opportunity igualarà el rècord del Viking 1 el 20 de maig. Per tant, si fins i tot Spirit no es despertés, un dels rovers establiria un rècord de durada. L’Opportunity ha aconseguit una altra gesta, superant els 20 quilòmetres al març passat. Des de llavors, Opportunity ha avançat altres 550 metres en el seu odòmetre. El rover ha hagut de parar entre els avenços per a recarregar les bateries mesura que s’acosta el solstici d’hivern i la quantitat de llum solar disponible disminueix.

L’Opportunity és un dels vehicles que més distància ha recorregut en un altre món. El rècord el posseeix per ara el robot Lunokhod 2 amb 37 km

El sol vist a través del satèl.lit SDO

El passat 11 de febrer la Nasa va llençar el satèl.lit SDO ( Solar Dynamics Observatory ) per estudiar el clima espacial i la seva interrelació amb la Terra.
La veritat es que els vídeos valen molt la pena, mai fins ara havíem pogut veure el sol amb tant detall. Es una noticia importantíssima, que suposo passara desapercebuda entre tant futbol i corruptela política, però… resulta que el sistema solar depèn única i exclusivament del sol, aixi que val la pena saber-ne com més coses millor.

En el primer vídeo podem veure un filament solar espectacular durant una erupció fallida, on el material expulsat torna a caure dins el sol pel seu propi pes.
El diàmetre de la terra es 100 vegades menor que el del sol, doncs be, veient les imatges, dins l’erupció cabrien unes 15 terras posades en fila d’esquerra a dreta:

Aquí es veu una erupció solar. L’atmosfera solar i els seus gasos ionitzats son expulsats violentament. Els colors representen diferents temperatures (2, 1.6 i 1 milió de º C) obtingudes amb diferents filtres:

Una altra presa de l’erupció on també veiem els camp magnètics, una miríada “d’imants solars”, repartits per la superfície del Sol: aquestes regions blanques (pols positius) i negres (negatius) en un fons gris. Per això, recorrem les diferents capes de l’atmosfera pujant en alçada i temperatura:

Les imatges originals no tenen color. S’han escollit diferents colors per representar diferents filtres o temperatures. Els vídeos en el seva millor qualitat els podeu trobar en aquest enllaç. Cliqueu, de veritat val la pena.