Latex « El gat de Schrödinger

En aquest post intentarè ensenyar un xic com funciona el llenguatge $latex$ per poder començar a escriure amb aquest llenguatge. La veritat es que no es gaire dificil de dominar, nomès fa falta una mica de pràctica.

Si algú esta interessat en profunditzar mes amb aquest tema pot visitar la següent pàgina:

http://rinconmatematico.com/latexrender/

El primer que cal saber per escriure $latex$ es que es necesita un paquet que es pot baixar de la pàgina:

http://www.latex-project.org/
Un cop instalat el paquet ens podem baixar qualsevol frontend per latex dels que existein a la xarxa. Una vegada al programa, per començar a escriure cal delimitar el que volguem transformar amb aquesta formula [TEX] [TEX] ( el segon corchete amb ‘/’ al principi ).

Els numeros es veuen aixi:

1 ( $1$ ), 2 ( $2$ ), 3 ( $3$ ), …

Per a l’alfabet normal nomes cal posar les lletres tal cual:

A, ( $A$ ), a ( $a$ ), B ( $B$ ), b ( $b$ ),…
Si volem les lletres gregas nomes cal posar ‘\’ seguit del nom de la lletra i si es vol en majuscula, doncs s’escriu amb majuscula:

\alpha ( $\alpha$ )

\beta ( $\beta$ )

\Gamma ( $\Gamma$ )

\Delta ( $\Delta$ )

\delta ( $\delta$ )

\epsilon ( $\epsilon$ )

\zeta ( $\zeta$ )

\eta ( $\eta$ )

\Theta ( $\Theta$ )

\theta ( $\theta$ )

\iota ( $\iota$ )

\kappa ( $\kappa$ )

\Lambda ( $\Lambda$ )

\lambda ( $\lambda$ )

\mu ( $\mu$ )

\nu ( $\nu$ )

\Xi ( $\Xi$ )

\xi ( $\xi$ )

\Pi ( $\Pi$ )

\pi ( $\pi$ )

\rho ( $\rho$ )

\Sigma ( $\Sigma$ )

\sigma ( $\sigma$ )

\tau ( $\tau$ )

\Upsilon ( $\Upsilon$ )

\Phi ( $\Phi$ )

\phi ( $\phi$ )

\Psi ( $\Psi$ )

\psi ( $\psi$ )

\Omega ( $\Omega$ )

Per els subindexs:

A_n ( $A-n$ ), x_1 ( $x_1$ ), y_2 ( $y_2$ ), z_3 ( $z_3$ ) etc

Potencias:

2^2 ( $2^2$ ), 5^25 ( $5^25$ ), x^n ( $x^n$ ), etc.

arrels:

\sqrt{2}, ( $\sqrt{2}$ ), \sqrt[5]{2} ( $\sqrt[5]{2}$ ), \sqrt[n]{x} ( $\sqrt[n]{x}$ ), etc.

fraccions:

\frac{a}{b} ( $\frac{a}{b}$ ), \frac{5}{4} ( $\frac{5}{4}$ ), \frac{\sqrt{2}}{2} ( $\frac{\sqrt{2}}{2}$ ), etc.

vectors:

\vec{a} ( $\vec{a}$ ), \vec{v} ( $\vec{v}$ ), \vec{x} ( \vec{x} ), etc.

derivadas:

\mathrm{d} ( $\mathrm{d}$ ), \mathrm{d}x ( $\mathrm{d}x$ ), \mathrm{d}t ( $\mathrm{d}t$ ), etc.

sumatoris:

\sum_{i=m}^n{x_i} ( $\sum_{i=m}^n{x_i}$ ), \sum_{i=1}^5{i} ( $\sum_{i=1}^5{i}$ )

integrales:

\int x \mathrm{d}x ( $\int x \mathrm{d}x$ ), \int ( x^2 + 7 ) \mathrm{d}x ( $\int ( x^2 + 7 ) \mathrm{d}x$ ), etc.

límits:

\displaystyle \lim_{x \to{+}\infty}{x + 2} ( $\displaystyle \lim_{x \to{+}\infty}{x + 2}$ ), \displaystyle \lim_{n\to 2}{n^2}, ( $\displaystyle \lim_{n\to 2}{n^2}$ )

el \displaystyle, no es que sigui necessari, pero si no es posa queda aixi:

$\lim_{x \to{+}\infty}{x + 2}$

Tambe va be per certes formulas del tipus:
\displaystyle \int x \mathrm{d}x ( $\displaystyle \int x \mathrm{d}x$ )

\displaystyle \int ( x^2 + 7 ) \mathrm{d}x ( $\displaystyle \int ( x^2 + 7 )$ )

\displaystyle \frac{a}{b} ( $\displaystyle \frac{a}{b}$ )

\displaystyle \sum_{i=m}^n{x_i} ( $\displaystyle \sum_{i=m}^n{x_i}$ )

etc…

Simbols matemàtics:

mes: + ( $+$ )

menys: – ( $-$ )

mes menys: \pm ( $\pm$ )

menys mes: \mp ( $\mp$ )

producte: \cdot ( $\cdot$ )

es igual: = ( $=$ )

no es igual: \neq ( $\neq$ )

aproximadament: \approx ( $\approx$ )

major que: > ( $>$ )

major o igual que: \geq ( $\geq$ )

menor que: < ( $<$ )

menor o igual que: \leq ( $leq$ )

per tant: \rightarrow ( $\rightarrow$ )

o: \Longrightarrow ( $\longrightarrow$ )

pertany: \in ( $\in$ )

no pertany: \notin ( $\notin$ )

infinit: \infty ( $\infty$ )

aleph: \aleph ( $\aleph$ )

producte vectorial: \times ( $\times$ )

conjunt des naturales: \mathbb{N} ( $\mathbb{N}$ )

conjunt de los enters: \mathbb{Z} ( $\mathbb{Z}$ )

conjunt dels reals: \mathbb{R} ( $\mathbb{R}$ )

per qualsevol: \forall ( $\forall$ )

perpendicular: \perp ( $\perp$ )

punts suspensius: \cdots ( $\cdots$ )

Alguns exemples:

Solució de las equaciones de 2º grau:

$\displaystyle x = \frac{-b \pm \sqrt{b^2 - 4ac}}{2a} \qquad \text {donde} \ \ a, b, c \in \mathbb{R}$

Llei dels gasos perfectes:

$\displaystyle \frac{P_1 \cdot V_1}{T_1} = \frac{P_2 \cdot V_2}{T_2}$

La proporció aúrea:

$\displaystyle \Phi = \frac{1 \pm \sqrt{5}}{2} = \sqrt{1 + \sqrt{1 + \sqrt{1 + \cdots}}}$

Primer princi de la termodinàmica:

$\displaystyle \Delta U = W + Q$

Relació fonamental de la trigonometria:

$\displaystyle \sin^2\alpha + \cos^2\alpha = 1$

Teorema de Pitágoras:

$\displaystyle h = \sqrt{a^2 + b^2}$

Efecte Doppler:

$\displaystyle \nu' = \nu \left( \frac{v \pm v_o}{v \mp v_f} \right)$

Llei de la gravitacio universal:

$\displaystyle F = G \cdot \frac{M \cdot m}{r^2}$

Segona llei de Newton:

$\displaystyle \sum_i \vec{F_i} = m \cdot \vec{a}$

Vector posició:

$\displaystyle \vec{r}(t) = x(t)\vec{i} + y(t)\vec{j} + z(t)\vec{k}$

Increment del vector posició:

$\displaystyle \Delta\vec{r} = \vec{r_2} - \vec{r_1}$

Constant de Neper:

$\displaystyle e = \lim_{n \to \infty} \left( 1 + \frac{1}{n} \right)^n = \sum_{n=0}^{\infty} \fra...$

Identitat de Euler:

$\displaystyle \ee^{i\cdot \pi} + 1 = 0$

Definició de derivada:

$\displaystyle f'(x) = \lim_{h \to 0} \frac{f\left(x+h \right) - f\left(x \right)}{h}$

Regla de Barrow:

$\displaystyle \int_a^b f(x) \mathrm{d}x = [F(x)]_a^b = F(b) - F(a)$

Principio d’Incertidumbre de Heisenberg:

$\mathrm{d}x \cdot \mathrm{d}p \geq h'$

Mes informació aqui:

http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« abr
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30

El gat de Schrödinger

Reflexions sobre matemàtiques i física

Arxiu d'etiquetes: Latex

Introducció al llenguatge latex

Latex

Follow “El gat de Schrödinger”

Comparteix:

Like this:

Comparteix:

Like this:

Follow “El gat de Schrödinger”