Ja han passat un dies del final de LOST, que tanta expectació i polemica a aixecat ( sembla mentida que una sèrie de TV, hagi pogut aixecar tantes passions a tants blocs de temàtica tan diferent ). Ara ja sabem el final, que ha agradt mes o menys, i en aquest post nomès vull explicar, el que jo creia era el que pasaba a l’illa. De fet es la “meva” interpretació final.
La meva teoria implica els experiments del gat de Schrödinger i del suïcidi quàntic alhora ( si es desconeixen els experiments fer click al link per mes info ), m’explico:
La idea del suïcidi quàntic em va venir al cap des-de l’abril de 2009. Jo interpreto l’incident de la bomba com un esdeveniment crític que va provocar una divisió en l’univers, tal i com s’explica en la teoria del gat de Schrödinger. Si agafem una representació estàndard del experiment del gat, podrem observar la dualitat, efecte mirall, univers paral.lel que narra tota la temporada 6 de LOST. Es a dir, els personatges, despres de l’explosió es troben en un estat de superposició quàntica on alhora es troben tant vius com morts, igual el gat. Per descomptat, això ha plantejat algunes implicacions molt interessants respecte el que era la realitat ( que ara sabem que l’illa era real, i Los Angeles, no ). De fet, jo crec, que l’illa era tot ella com una gran capsa que contenia tot l’experiment de Schrödinger.
Però, en el mon real, hi ha veus molt critiques sobre la interpretació d’aquest experiement, el filòsof David Lewis, a “¿Quantes vides té el gat de Schrödinger?”, va assenyalar que en la gran majoria dels mons en què un observador immortal podria trobar-se a si mateix (és a dir, el subconjunt dels mons possibles-quàntic en què l’observador no mor) , ell sobreviurà, però serà terriblement mutilat. Això és perquè en cada un dels escenaris que sol donar-se en els experiments mentals (bombardeig nuclear, la ruleta russa, etc), per cada món on l’observador sobreviu indemne, n’hi ha molts mes mons en què l’observador sobreviu terriblement desfigurat, discapacitat, i mal ferit. És per aquesta raó, conclou Lewis, que hem d’esperar que la interpretació de molts mons és falsa.
En fi, deixem el mon real, i centrem-nos en LOST, donant per bona la teoria del gat.
Suposo, que ara us esteu preguntat, ok “gat de Schrödinger”, pero… i el suïcidi quàntic? Ara hi arribem. Parlem d’en Jacob, el guardià de l’illa ( i al fum negre, en Saïd re-vivint, i en Richard ) Tots ells, se suposa inmortals. Com? Immortalitat quàntica. Una especie de “pla d’existencia superior” aconseguit gràcies a l’aigua del rierol aquell que porta a la llum ( matèria exòtica, antimatèria ), i que seria el mitja que te l’illa per “modificar” el pla d’existencia de qui veu l’aigua ( se suposa carregada d’antimatèria ) i donant la immortalitat quàntica.
L’illa es l’eix central de tot, es un nexe entre l’espai-temps, que ofereix un portal a una infinita sèrie de universos paral.les, i capaç de transportar a persones a plans d’existència superiors donant-los una immortalitat quàntica, d’aqui que l’Hugo ( per exemple ) sigui capaç de parlar amb gent morta ( realment gent que es troba en llocs diferents del espai i del temps ), gràcies al fet que l’illa seria ni mes ni menys que un gran diposit d’antimatèria.
Al final de la sèrie sabem que a la realitat de Los Angeles, els personatges esta morts, i la interpratació popular ha estat creure en un purgatori atemporal ( reforçat per la sèrie alhora de fer servir una esglesia ), pero es del tot factible el fet que tot sigui tant sols un estat de superposició quàntica tal i com apuntaba mes amunt. Clar que un final aixi no l’hagues entes quasi ningu, però no es pot negar que la mecànica quàntica ha marcat i molt tot el fil de la història.
