50 anys del descobriment de la regulació genètica

La fita històrica més important de la biotecnologia va ser el descobriment de la regulació genètica, com els gens s’activen i desactiven per controlar la síntesi de proteïnes gràcies als operons, publicat per François Jacob i Jacques Monod fa mig segle.

L’operó va néixer a la recerca empresa per Jacob i Monod el 1957 del mecanismegenètic de la inducció de la β-galactosidasa. La seva hipòtesi de treball era queexistia un inductor endogen, no identificat, que explicava el nivell constant d’aquest enzim a l’interior de les cèl.lules. Gràcies a la incorporació en el grup del nord-americàArthur Pardee, un virtuós experimentador, van aconseguir resultats espectaculars(amb un toc d’humor l’anomenaven ”l’experiència Pijama” per PA-JA-MA de Pardee,Jacob i Monod). Els resultats indicaven que en lloc d’un gen inductor, el control genètices realitzava per un que bloquejava la síntesi de la galactosidasa i de la permeasa, al que van cridar ”repressor.” A més, els resultats suggerien que havia d’existir una molècula intermediària que connectés la informació genètica de l’ADN amb la sínteside les proteïnes. Pocs mesos més tard, a Califòrnia, es va descobrir l’existència de l’ARN missatger.

El làser fa 50 anys, felicitats

El 16 de maig de 1960, Theodore H. Maiman, un científic que treballava en els laboratoris de recerca que l’excèntric milionari Howard Hughes tenia a Malibú (Califòrnia, USA) va observar per primera vegada l’amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, fenomen les sigles del qual en anglès formen l’acrònim LASER. Maiman va publicar l’article que eplicaba el descobriment, un columna d’exquisida simplicitat, el 6 d’agost de 1960 a la revista Nature, article titulat “Stimulated Optical Radiation in Ruby” (radiació òptica estimulada en robí). El treball havia estat prèviament rebutjat a la prestigiosa publicació Physical Review Letters.

El primer làser va ser construït amb un vidre cilíndric de robí sintètic d’un centímetre de llarg, amb les seves bases miralls, formant el primer ressonador òptic actiu de la història. Per excitar els àtoms de crom del vidre, Maiman va utilitzar un llum de flash enrotllada en espiral al voltant del cilindre. Aquest disseny simple i compacte li va permetre obtenir el resultat buscat: emissió de llum vermella coherent en forma de polsos que responien a les llampades del llum de bombament. Maiman, que sorprenentment no va ser guardonat amb el Premi Nobel per la seva gesta, va aconseguir amb el seu article guanyar la partida a nombrosos equips d’investigadors que mantenien una intensa competència per aconseguir el primer amplificador de microones per emissió estimulada (Maser) que emetés llum visible. Sobretot als Estats Units i a l’antiga URSS nombrosos grups de recerca venien investigant contrarellotge des de feia anys diferents dissenys de “màser òptic,” amb l’ànim d’entrar així en la història de la Física. Amb la publicació de Maiman a nature va finalitzar la carrera per aconseguir el primer làser.