Crec que val la pena dedicar un post al final de LOST. Tot i no ser un tema matemàtic ni físic ( o si, depèn de la interpretació de les forces de la illa ) a estat una experiència fascinant i m’agradaria donar la meva opinió. Si no has vist el final de LOST, t’aconsello no seguir llegint.
Primer de tot, em fa molta gracia la gent que compara el final de Lost amb el final del “serrano”, esta clar que aquesta gent no son seguidors de la sèrie i no han entès una merda. També estic molt sorprès que tants pocs crítics de televisió d’aquest país no hagin seguit Lost, sent com es, un fenomen mundial, però be ja se sap on vivim…
I ara, sense mes dilacions analitzem el marevellos ( si, simplement marevollos ) final de LOST.
Lost, realment te dos finals, el primer es el sacrifici d’en Jack per salvar la illa, on mort i deixa Hugo encarregat de la protecció de la llum ( una mica mes abaix parlarem de la llum ) que fa la illa tan especial. Amb la seva mort, en Jack salva la illa i el mon, i deixa que els seus companys ( excepte l’Hugo, en Ben i en Desmon ) tornin a casa. I punt, no hi mes lectures. Aixi acaba el final a la illa. L’altre final ( que per cert no esperaba, i va ser un regal per poder dir adéu als personatges ) te lloc a un especie de purgatori atemporal, on es reuneixen tots esl personatges rellevants per redimir-se junt i poder arribar al cel. Realment es una manera molt emotiva de dir adéu a aquests sis anys de sèrie, i a l’experiencia que ha suposat disfrutar de Lost.
El fet de tenir dos finals, ha creat força confusió entre la gent que no es seguidora de Lost, i aquí es on s’ha confós, somni, realitat, universos paral.lels, etc… Aviam, tots els successos de la illa han passat en realitat, qui va morir a l’illa, va morir de veritat. El succesos que hem vist al que seria el purgatori, han estat nomes una antesala atemporal per reunir a tots els personatges que es van acabar redimint en el mon real i portar-los junts a un cel, nirvana, felicitat ( digueu-li com voleu ).
He de dir, que l’eix central de Lost es la trama d’uns personatges amb unes vides totalment infeliçes, que arriben a una illa on pateixen una serie de conflictes i es retroben amb ells mateixos, recompostos i feliços. Molta gent ha acabat decebuda per que no s’ha explicat els misteris de l’illa, però… realment no s’han explicat? Anem per parts. Primer de tot dir que m’ha agradat molt aquest final obert, perquè, si ens ho donessin tot tancat, Lost, s’acabaria. D’aquesta manera podem seguir parlant i especulant hores i hores com hem fet fins ara. I aquí van les “meves” conclusions, que no tene perqué ser les correctes, sinó tant sols una opinió personal.
L’illa ara sabem que era una gran font d’electromagnetisme, per contenir la llum que hem vist en aquests últims episodis. Be, realment crec que l’illa era un tap. Un tap per contenir la llum que per alguns serà l’infern. Jo crec, des-de un punt de vista física, que la llum era ni mes ni menys que antimatèria ( click aquí per saber que es l’antimateria ). L’antimateria necessita electromagnetisme per ser continguda, i teòricament seria necessària per obrir forats de cuc i viatjar a traves del espai i del temps ( tot aixo, pel que fa al coneixement de la física contemporània, queda en el terreny de la teoria i a falta de comprovacions empíriques no es por afirmar que sigui cert ), que es el que passava a la illa. Recordeu quan algú empenyia la roda i apareixia al desert? o l’illa desapareixia físicament del lloc on era? També explicaria el fet que, si algú alliberes el tap, l’antimateria podria destruir el mon ( l’antimateira en contacte amb la matèria s’aniquila mútuament, però aixo es necessari conservar-la en suspensió amb camps electromagnètics ).
Per que l’illa no era localitzable si no s’arribaba amb un rumb concret? Un altre cop l’electromagnetisme. Un camp magnètic tan enorme com el que es suposa tenia l’illa crearia unes distorsions enormes, una cosa semblant al camp magnètic que protegeix la terra dels rajos solars.
Bé, com a final, vull animarvos a tots compartir els vostres punts de vista, ja sigui aqui al bloc, al facebook o prenent un cacaolat…
Si ara no sabeu que mirar, us aconsello Fringe. Del mateix creador de Lost. No es Lost, però val molt la pena.
Like this:
Be the first to like this post.
