“The grand Design” el nou llibre de Stephen Hawking

El nou llibre de Stephen Hawking, tracta sobre la teoria de cordes des d’un punt de vista molt divulgatiu, sense formules matemàtiques. Es molt fàcil de llegir.

Per Hawking, la teoria M no és una teoria, sinó una família de teories, que mostren des de diferents prismes la mateixa realitat, la realitat. Igual que un mapa de Mercator mostra la Terra deformada, cadascuna d’aquestes teories ens dóna una visió diferent de la realitat, destacant diferents aspectes, però coincidint en el fons, un fons comú a totes elles que és la pròpia realitat. La teoria M prediu que un gran nombre d’universos han estat creats a partir del no-res, una creació que no requereix cap ésser sobrenatural o Déu (que apareix esmentat en el llibre unes deu vegades).Aquests múltiples universos sorgeixen de manera natural des de les lleis físiques, són una predicció científica. Cada univers evoluciona en múltiples històries (en el sentit d’Hugh Everett) i tots els seus possibles estats es donen en alguna d’aquestes històries. Només alguns universos permeten l’existència de la vida. Només algunes històries en cada univers permeten l’existència dels éssers humans. El principi antròpic ens fa, d’alguna manera, creadors de l’univers.

Nikola Tesla, el geni que li van robar la llum

Continuant amb l’últim post, deixo una resenya del llibre biogràfic de Tesla.

Avui pocs recorden Nikola Tesla, però gràcies a ell s’encén la bombeta quan premem un interruptor. Va ser l’inventor del corrent altern, ia més el pare de tecnologies visionàries en la seva època com la robòtica, la informàtica o les armes teledirigides. Tesla va treballar per Edison, amb el qual va acabar enfrontat a la “guerra de les corrents” (altern contra contínua), i va gaudir del mecenatge de prohoms com Westinghouse o J. P.Morgan, que van crear els seus imperis gràcies en part als descobriments de Tesla.

Nikola Tesla és el paradigma de l’inventor genial, però negat per a la vida pràctica, ple de manies, compulsions i fòbies. I la seva vida és la història d’un fogonada de llum que segueix brillant, amb l’homenatge dels que li reconeixen com “el pare de la tecnologia moderna”.

Un gran llibre.

L’univers elegant

Brian Greene “L’Univers Elegant. Supercordes, dimensions ocultes i la recerca d’una teoria final”, de l’Editorial Crítica.Barcelona. 2007.En aquest llibre s’ens explica com amb el naixement de la teoria de cordes es va aconseguir un avanç importantíssim, un principi de compatibilitat entre les dues grans teories actuals de la física, la relativitat general i la mecànica quàntica que semblaven incompatibles. La presumpció que les partícules no eren puntuals sinó el resultat d’una corda vibrant, eliminava els molestos infinits associats als camps propers a les partícules puntuals, a més introduïa de forma natural a la partícula missatgera de la gravetat: el gravitó, una partícula de massa zero i spin 2, predita per la relativitat general. La teoria de cordes resultava ser una teoria quàntica i gravitatòria.Des dels inicis de la teoria de cordes, com una mena de entelèquia matemàtica per explicar les interaccions entre els components dels hadrons (nucleons, com protó i neutró), fins a la seva proliferació en cinc tipus diferents de teories i el naixement de la teoria M que les engloba, l’aventura científica que suposa ha captivat a milers de científics de tot el món. Involucra la física amb les matemàtiques més abstractes, que encara no han estat descobertes, i en aquesta intricada camí trobem un veritable geni en ambdues disciplines: Edward Witten.En el camí s’ha trobat una estranya simetria anomenada dualitat T, o de radi gran / radi petit, per la qual les propietats físiques de cert tipus de corda, en un univers dotat d’una dimensió circular de radi R, són absolutament idèntiques a les propietats físiques d’un altre tipus de corda en un univers dotat d’una dimensió circular de radi 1 / R. Les cinc teories de cordes existents, juntament amb la teoria M, hi ha duals entre si i unides en un sol marc teòric.Les onze dimensions espai-temporals de la teoria M i la forma en què s’enrotllen les dimensions ocultes en els espais de Calabi-Yau ens indiquen que la unitat cosmològica de les forces fonamentals s’aconsegueix més fàcilment utilitzant el marc de la teoria M. Però les cordes ja no estan soles, la teoria M inclou altres objectes: membranes vibratòries bidimensionals, bombolles tridimensionals que s’ondulen, anomenades tribranas, i a més una gran quantitat d’altres ingredients diversos.Es un magnific llibre de divulgació física, per a tots el públics ( sense matemàtiques, vaja, apte per a tota la població ).Per a la gent amb disfuncionalitats neuronals o dificultats per a la lectura, aquí teniu uns enllaços al documental “l’univers elegant” basat en el llibre.

Parte 1, El sueño de Einstein

Parte 2, La clave está en la cuerda

Parte 3, Bienvenido a la 11ª dimensión

La física dels superherois

Sabieu que partint de l’alçada que era capaç de saltar superman en els seus primer temps es pot deduir la força de la gravetat en el seu planeta d’origen, Krypton?
Doncs bé, això i molt més es pot trobar en el llibre, la física dels superherois, escrit per el doctor James Kakalios, professor de la universitat de Minnesota ( USA ). El Dr. Kakalios ha unit en un llibre les seves dues grans passions, la física i els còmics. Segons ell mateix explica, la lectura de còmics ha estat un gran hobby desde petit, i utilitza els superherois com a fil conductor per explicar de forma fàcil conceptes com velocitat, masa, força, inèrcia, etc…
En la introducció del llibre, s’analitza de forma breu la història dels superherois per acabar centrant-se en el superheroi més universal, Superman. Analitzant la capacitat de superman per saltar edificis, s’ens explica les lleis de la força i el moviment.
Altres superherois analitzats son spiderman, flash, l’home formiga, elektro i magneto.
Al final del llibre hi ha un divertit capítol sobre les cagades dels superherois.
Un llibre molt recomenable per passar l’estona i aprendre una mica de física.

La física de Star Trek

Física i ciència ficció de la bona. Gran llibre de divulgació que analitza i explica tots els fenòmens que apareixen a la coneguda sèrie de TV.
Aquest llibre ha esta escrit per Lawrence Krauss, doctor en física pel MIT amb una interessant introducció de Stephen Hawking, un celebre fan de la sèrie.
Seria possible el motor de curvatura? Ens podem tele-transportar? Els phasers poden existir?
Per respondre aquestes preguntes, el doctor Krauss utilitza les lleis de la física per argumentar si en un futur tot això seria possible. Es bastant curiós i divertit descobrir les respostes que es donen, algunes son d’allo mes sorprenents.
Cal dir que el text en cap moment es fa pesat, i tampoc toca els conceptes des-de el punt de vista matemàtic, tot es tractat de manera divulgativa i “apte” per a tots els públics. Estic segur que el senyor Spock al·lucinaria llegint aquest text !
Publicat l’any 1995, es va convertir en un best-seller als estats units, on ha venut mes de 200.000 copies. Fins i tot la BBC el va fer servir com a base per una producció de TV.
La idea d’escriure el llibre, li va donar el seu editor, que li va suggerir de broma un llibre de física basat en Star Trek, Krauss s’ho va prendre seriosament i… el resultat ha estat immillorable.